Muntanyisme

Tuca Culebres (3062 m) i Pic de Vallhivierna (3067 m)

 

Dif .: PD-  pas de II al Pas del Cavall.

Material : Bastons telescopis , Botes d'Alta muntanya , Piulet , Grampons , Budrier i Corda .

Nota : El Pas de Cavall son 30 m de cresta molt afilada que es pot passar Flanquejant o a cavall , no apte per qui tingui vèrtig.

 

Access : desde Lleida anem pujant amb cotxe fins al tunel de viella per arribar al poble d'aneto al cap d'una estona arribem a l'embasament de Llauset.

 

Era un cap de setmana de juny , aquell cap de setmana el Llorençs i yo companys del GELADE vem decidir ascendir als dos pics anomenats anterioment el dissabte i el diumenge fer el Tuc de Mulleres però la segona aventura no va ser posible pel mal temps. Vem Sortir per la tarde de Barcelona i vem arribar al desti al vespre , vem dormir en un refugi no guardat a la nit per al dia següent fer l'ascensió.

 

            Vem surtir del parking a 2200 m d'alçada agafant un tunel seguint les marques del GR-11 , poc després anem pel marge dret del embasament de Llauset durant força estona , arribem a la cua del embasament i tenim que creuar un rierol i ens treiem les botes i els mitjons i l'aigua està molt freda arribem a les fonts de la solana de Llauset (2235m) i anirem cap a l'oest , anem pujant poc a poc fins que arribem al començament de la tartera que ens trobarem ya amb neu , es a dir ens hem de calçar els grampons i agafar el piulet , yo li dic al llorençs de fer-la de front però el meu company decideix de bordejar-la per l'esquerre i al final pujar rectes cap amunt fins al coll de Llauset.

 

            Desde el coll anem fins a l'altre vessand i flanquejem ya sense neu per terreny pedregós , desde aquí comença una fàcil grimpada per arribar al Pic de Vallhivierna desde aquí nomes falta per arribar a la Tuca Culebres fer el pas de cavall que el faig flanquejant per l'esquerre anant buscant les presses pels peus , a mig tram amb paro per respirar i estar més tranquil i això que m'he assegurat. Finalment fem el segon cim , yo estic molt content i amb l'adrenalina pujada de to , només tenim que continuar la cresta ya fácil però que impresiona sempre anant amb compte.

 

            Al descençs vaig cometre l'error de no ficar-me els grampons i vaig caure algun cop , finalment vem arribar a l'aparcament on vem descansar , durant el trajecte ens van acompanyar un noi i un home que volien fer el montblanc al cap de pocs dies  , eren muntanyencs amb força experiencia.

 

            Si parlem  d'interessos culturals podem parlar del poble d'aneto que dona nom al cim per excelencia dels pirineus , al 1817 un frances anomenat Reboult va parlar d'un poble costerut amb una pendent pronunciada i aixins va surgir la llegenda , un dels llocs més emblemàtics de la població és la capella de Sant Climent està al cementeri. Es un exemplar de esglèsia romànica, construida a finals del segle XI i inicis del XII ,  el edifici, de una nau, te àbside semicircular i dues capelles laterals incloses, probablement entre els segles XVI i XVII.

Pics de Vallhivierna

Pas del Cavall

Hivernal Canigo (2784 m)

Dif. F+  Pendent de 40 º , Petita Grimpada final Descençs per la cresta nevada un xic aeria però fàcil

Material Hivernal : Piulet , Grampons i Botes d'alta Muntanya

 

Nota :  Durant molts any es va pensar que el canigó era el cim més alt dels pirineus

 

Access : Just abans d'entrar a Prada, trobareu una rotonda. Sortiu per la carretera de Villerac que aviat creua la via del tren. Més endavant, arribareu al Veïnat dels Massos on deixareu un trencall a l'esquerra. Recta amunt, aviat arribareu a la població de Villerac. Pel mig creuem el poble i el deixem enrera per una bona pista de terra. En arribar a la darrera casa del poble i trobem un rètol dels refugis per on passa la fressada pista.

 

Ruta : Començem a caminar per terreny molt vistos amb vegetació , anem pujant i cada mitja hora fem una parada per descansar i veure una mica d'aigua , al cap d'un parell d'hores arribem al refugi de cortalets , casi de nit expliquem anècdotes sobre la nostra vida per passar l'estona , sopem i anem a dormir.

 

        Al dia següent el dia es nuvolós i acertem i no ens neva , al principi hi ha poca neu , al cap d'una estona ens trobem una pendent pronunciada on progresarem amb els grampons i piulet de costat , seguim pujant i arribem al coll on qui vol es pot quedar , tots anem al cim on al final em de fer una petita grimpada , la neu estava força dura.

 

        Fem la foto de rigor , tots ven junts al cim on no cap quasi ningú més , el descençs el fem per la cresta on cal anar amb compte , baixem fins al refugi sense passar per la pendent per on havem pujat , un dels companys va força just de forçes i aixins acabem la ruta hivernal del cap de setmana.

 

 

 

Croquis del Canigo

 

Canigo (2784 m)

Excursió amb raquetas de neu als Ibons de Batisielles

 

Dificultad : Cert Desnivell de Dificultad

Desnivell : 700 m

Material : Bastons Telescopics , Raquetas , Piulet , Grampons , Botes d'Alta Muntanya.

 

Ruta : L'excursio de dos dies era una ruta hivernal molt atractiva però la meva pobre motxilla no donava per a més entre tot el que portava perquè entre les raquetas i el material no tancava i semblava un burret geperut, el primer dia arribem en cotxe a l'aparcament de la vall d'estos a 1300 m d'alçada (aquella sortida la vaig fer amb la UEC d'Horta), per començar a pujar agafarem unes escales per no tindrà que agafar un revolt , la pista està asfaltada al cap d'una estona passem per una petita presa en el riu estos , al creuar el riu arribarem a una petita ermita anomenada Santa Ana a 1540 m d'alçada.

 

            Justament al cap d'una bona estona trobarem una bifurcació de camins , nosaltres anirem cap a l'esquerre encara sense trepitjar neu , el bosc es frondós al principi es planer per al cap d'una estona la ruta va ascendint en zig-zag fortament , fins que arribem al Ibonet de Batisielles (1920 m) , una mica avançs ens fiquem les raquetas perque la neu es quantiosa bordajem el Ibonet i continuem avançant per terreny gelat.

 

             La tarde se'ns tirà al damunt i decidim pujar per una canaleta amb les raquetas però decideixen tornar enrere perquè es fara fosc , durmim amb tendes.

 

            Al dia següent els més experimentats intentant pujar als cims de Batisielles , mentres que el reste ascendim amb raquetas fins al Ibon de Batisielles , el terreny es costurut i rocos i en alguns casos tenim que fer servir les mans amb les raquetas als peus , després seguim per terreny més pla fins que tenim que superar una curta pujada amb neu fent zig-zag i arribem al Ibon de Batisielles de (2200 m) d'alçada. 

Barranc de Batisielles

Ibons de Batisielles

 

Excursió amb raquetas de neu al Port de Ratera

 

Dificultad : Cal Experiencia perque vam fer una variant per arribar al refugi on vem passar per un flanqueig molt exposat i llarg , el reste no te dificultats.

Material : Bastons Telescopics , Raquetas , Piulet , Grampons , Botes d'Alta Muntanya.

 

Excursió al Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici , era un cap de setmana d'hivern i aquell dia em vaig estrenar amb les raquetes de neu per el pirineu català , vem quedar encara de nit a Molins de Rei el dissabte i sense cap problema ens vem endinsar per aquest meravellós prat . Vem seguir la pista asfaltada amb neu als voltants , fins que un tot terreny del Parc ens van dir on teniem que deixar el cotxe , enseguida ens vem ficar les raquetas , yo amb una companya vem fer pràctiques amb elles.

 

            Vem continuar pel cami enfilant-nos per terreny boscos , al cap d'una bona estona vem descansar perque encara ens esperava la pujada fins al refugi , vem borejar l'estany de Sant Maurici per fer la pujada , yo vaig seguir els dos primers i vem fer dos zig-zag , una cap a l'esquerre sense complicacions i un altre cap a la dreta força llarg i molt exposat amb les raquetas ( Flanqueig ) , aquest tros se'n va fer etern i finalment vem trobar-nos prop del refugi amb els altres companys i aixins vem seguir fins al refugi , on ens van preparar el sopar i descansar per al dia següent.

 

            Al dia següent sortim del refugi en descençs per trobar el GR-11 que ens porta a l'estany del port de ratera , per arribar al port tenim una pendent pronunciada fins al port , yo no ho veig clar perque es la primera vegada que porto raquetas i em quedo amb una companya al port , els altres ascendiexen al Tuc de Ratera.

 

            Per tornar enrere seguirem el mateix camí fins al refugi , i del refugi als cotxes no passem pel flanqueig , sino que descendim una pendent que no ens porta problemas.

 

Refugi d'Amitges

 

 

Port de Ratera

 

Perdiguero (3222 m) desde l'Hospital de Benasc

 

Dificultad : F

Desnivell : 1300 m

 

Aquell estiu vaig fer una travessa pel pirineu central amb dos companys de la UEC de Sants en Josep i la Nathalie , el primer dia de travessa es tenia que pujar al coll de Ubago i anar cap al refugi d'Estos.

 

         Anavem ben preparats pels set dies d'aventura , la motxilla , el petate que no podia superar els dotze kg i el material de seguretat que no vam fer servir un mosqueto i una baga de tres metres.

         Sortim molt aviat desde l'hospital i fem uns estiraments , al principi anem per una pista de terra i creuem per un pont el riu Lliterola , molt aviat agafem un corriol a la nostra esquerre , la vegetació és tupida i ascendim pel costat del Barranc de Lliterola.

 

         A la cota 2700 m arribem al coll , el Josep i la Nathalie no fan el cim per guardar forçes , mentres que jo em veig capacitat , seguire amb els altres companys quasi tots vascos (eren simpatics i oberts) per l'aresta SE de grans blocs de roca.

 

         Finalment arribem a la fita est del perdiguero ( la vista del Ibon de Lliterola és expectacular ) , just en aquell moment comença una minça nevada , la cresta es horizontal i sense quasi desnivell , arribem al cim sempre amb les precaucions preses.

         El descençs el farem pel mateix lloc i quan arribem al coll descendim per una tartera que li porta a algu algun problema , arribem al cuartel militar d'Estos que està abandonat i després al refugi d'Estos final de la primera jornada. 

 

 

Ibon de Lliterola

 

Perdiguero

 

Intent d'Ascensió al Tuc de Mulleres (3010 m).

 

Dif .: F.

Material Estival : Bastons telescopis , Botes d'Alta muntanya , Piulet i Grampons.

Desnivell : 1300 m

 

Access : uns metres avançs del tunel de viella hi ha un desviament a la dreta que ens portara al Hospital de Viella on deixarem el cotxe.

 

Ruta : Començem el Llorençs i yo del GELADE a caminar per un sender ample on a la nostra esquerre hi ha un riu , al cap d'una estona trobem un zona boscosa que enseguida deixem per començar a enfilar-nos cap al refugi de Mulleres , durant el trayecte ascendim grimpant una mica tenint a la nostra esquerre una petita cascada.

 

            Tambe es pot pujar per un pedregal que queda més a l'esquerre però ens perdrem la vista de la cascada , arribem al refugi a 2400 m d'alçada fem una petita parada per descansar , continuem i borejem la muntanya sempre tirant cap l'esquerre on finalment tindrem que fer una forta pujada on el meu company Llorençs li fica un ritme trepidant , arribo una mica avançs del coll on decideixo no pujar perque estic rebentat , contemplo com puja el meu company la bretxa que no te complicacions , pero on cal fer servir les mans.

 

            El meu company arriba al cim on es troba acompanyat d'altres muntanyencs , al cap d'una estona tornem a estar junts i baixem depressa la baixada i just quan acabava aquesta amb trobo més endavant el meu company queixant-se de la cama dreta a terra , em diu que ha sentit un soroll com si se li hagues trencat algún os a l'alçada del genoll.

 

            Lo primer que faig es intentar tranquilitzar-lo una mica amb serenitat estem a 2500 m d'alçada, al cap d'una estona probem de trucar pel mòvil però no tenim cobertura , li dic que no es mogui i em dirigeixo una mica més avall amb totes les precaucions posibles perque la situació és compromesa , sempre tenint-lo a vista.

 

            Estem a prop del refugi i queden encara algunes hores de sol , en aquell moment passent a distancia altres muntanyencs i els crido demanant ayuda , crec que ells van arribar al refugi per cridar al grup de rescat , mentrestant yo torno a pujar i ell està tranquil i li dic que no es mogui.

 

            Al cap d'una estona puja força gent desde el refugi per cooperar , mig hora més tard arriba un helicopter per portar al Llorençs al Hospital de Viella , primer de tot accediexen al lloc amb una llitera per evacuar-lo com més aviat millor.

 

            Després pujant amb helicopter per portar-me fins al aparcament on tenim el cotxe i degut a que no tinc carnet de conduir em porta un membre del equip de rescat fins a Viella , arribo i li fant unes proves i per sort no s'ha trencat res , es només una petita lesió , el porto amb cadira de rodes fins al cotxe i es veu en condicions de conduir i tornem cap a casa amb aquesta nova experiencia viscuda que em fa reflexionar molt , decideixo fer un curs d'iniciació a l'alpinisme que al final no vaig fer. 

 

 

Cascada avançs d'arribar al refugi

 

Refugi de Mulleres

 

Taillon (3146 m) per Echelle des Sarradets desde Gavarnie

 

Dificultad : F+

Horari : Unes 8 h.

 

 

Ruta : Sortim desde el Refugi d'Espuguettes en el últim dia de travessa per el pirineu amb l'anaitasuna yo i els meus dos companys d'aventura , anem descendint amb unes vistes del Taillon increibles , a banda tenim al darrere el corredor Swam entre els Astazous , agafem un cami a l'esquerre en un encreuament de camins on anirem caminant durant una força estona amb una pared majestuosa a la nostre esquerre , el camí es estret.

        Arribem a l'Hotel del Circ on ya començarem a veura una cascada que em va impresionar enormament perque vull tornar al Pirineu Frances com a Turista per a fer-li algunes fotos , te més de 400 m d'alçada , arribem al circ i ens sentim emboltats per colosos.

 

        Al fons a la dreta hi ha la grimpada bastant aeria a Echelle des Sarradets , seguim pujant al cap d'una estona per terreny força rocós per arribar al refugi de Sarradets ( 2580m) , aquí els meus dos companys no segueixen fins al cim i tiro cap amunt cap a la Brecha de Roland on ens trobem un pare amb uns fills encordats descendint , eren francesos.

 

       Anem per la part del darrere de la Brecha on veiem un escalador a punt de fer cim seguim per cresta amplia passant pel dit i finalment tenim la pujada final al Taillon on no cal fer servir les mans. Descendim per el mateix lloc on em pujat amb els meus companys vascos fins al Refugi de Sarradets , només faltara baixa fins a Bujaruelo per la via normal del Taillon.

 

       Durant el trajecte ens vem trobar unes cadenes instalades a la pared que no tenien cap complicació perque el terreny estava mullat degut a que baixava aigua.

 

 

 Circ de Gavarnie

 

 

 

Brecha de Roland

 

 

Taillon més el dit

Punta Cabalera (2902 m) desde el refugi de Viados

 

Dif .: F.

Material : Bastons telescopis , Botes d'Alta muntanya.

Nota : La Intenció era fer els culfreda ( passos curts de II ) però el mal temps ens ho va impedir

Ruta : Després de haver fet el dia avançs la travessa dels refugis Estós - Viados , ens esparava en principi anar fins al Port de Cauarere passant pel refugi de Tavernés i descendir fins al Hospice Rioumajou (1860 m) , les forçes encara donaven per a més era el tercer día de Travessa.

          

           Ens dirigim al Refugi de Tabernés , arribem a un pont de ciment que creua el riu Zinqueta de la Pez , en aquest tram ens trobem un bosc tupid i me'n recordo que aquell dia un noi basc em va deixar un bastó telescòpic per fer amena la ruta.

 

          Un cami s'enfila pel Barranc de la Madera a (2300 m) i en més o menys un hora arribem al Port de Caurere , aquí la Nathalie i el Josep decideixen no fer el cim , mentres que yo decideixo tirar amunt , el que passava es que hi havia una mica de boira.

 

         Per la vessant fronterere anem ascendint per un turó que al final es converteix en una cresta fàcil amb la roca amb un matís fosc perque la roca és de pissarra , arribem a la Punta Cabalera i el temps està pitjor i decideixen els guies tirar enrere i baixar fins al Port de Caurere per terreny amb pissara que et feia anar amb més prudencia.

 

        La baixada es constant fins al nostre desti la Vall de Rioumajou en terreny francés.

 

 

 

Refugi de Viados

 

Punta Cabalera

Hospital de Parzan - Coll de la Munia (2824 m) - Vall de Pineta

Dificultad : F

Desnivel: 1300

Ruta: Cinquena etapa amb la travessa de la anaitasuna . La tarde anterior al arribar al Hospital de Parzan vaig començar a tindra molesties perque tenia una forta tendinitis a la cama dreta , vam arribar a la zona d'acampada ya que la organització ho tenia tot ben muntat , un fisio amb va fer un massatge a la cama i després al vespre em vaig pendre un voltaren.

           Al dia següent sortim ven d'hora amb un molt bon dia i agafem la senda que es dirigeix cap al coll els primers tres cents metres son suaus en pujada i el dolor segueix present , a la nostra dreta es troba el circ de Barrosa on avançs d'arribar la cota mil vuicents tenim una bifurcació de camins a la dreta que ens portaria al refugi de Barrosa.

           Els ultims mil metres de desnivell amb forta pujada van ser molt durs per la tendinitis i pel meu cap va passar la idea de deixar la travessa però els ultims dos dies em vaig recuperar , arribem al coll i decideixo no fer el cim de la Munia pel dolor i a part perque hi ha el pas del gat que es curt però de IIº.

          El Josep i la Nathalie pujant al cim i el coronen , yo mentrestant descendeixo amb el grup cap als Ibons de la Munia on em vaig fer un bany a 2500 m d'alçada que va ser curt perque l'aigua estava congelada , a banda es veia el gel al fons del ibo , arriben el grup que han pujat al cim i tots junts descendim fins a la Vall de Pineta.

          A la vall hi ha una zona d'acampada on passarem la tarde per descansar i yo recuperar-me una mica de la tendinitis.

 

El Josep i la Nathalie al cim de la Munia , la foto no la vaig fer yo.

 

Ibon de la Munia , la foto no es meva , quan em vaig banyar només hi havia gel al fons 

Excursió amb raquetas de neu al Port de la Pica Roja desde la Vall Ferrera

 

Dificultad : Cert Desnivell de Dificultad

Desnivell : 600 m

Material : Bastons Telescopics , Raquetas , Piulet , Grampons , Botes d'Alta Muntanya.

 

Access : Desde la població de Sort seguim C-13 fins a Llavorsi , agafarem la L-504 per la Vall de Noguera de Cardós ens trobarem un rotonda , agafarem la L-510 per anar a la Vall Ferrera , arribarem al poble d'Àreu i deixarem la carretera per anar per una pista sense asfaltar durant 13 Km , deixarem el cotxe al Pont de la Molinassa.

 

Ruta : Aquí començarem a caminar durant mitja hora per arribar al refugi de la Vall ferrera , arribem a  aquest refugi no guardat on passarem la nit acompanyats de dos muntanyencs que van anar a fer la Pica Roja (2881 m) com nosaltres.

 

         Durant aquella sortida vaig tindra una confusió i em vaig ficar els frontals d'una companya a la meva motxilla , sortim al dia següent i deseguida ens fiquem les raquetas per ascendir pel barranc del Port Vell , anem ascendint sense problemes però en un punt em d'anar en compte perque hi ha un petit flanqueix a la nostra dreta.

 

        Seguim ascendint i els companys de refugi ens adelanten agafant un altre via amb més fort desnivell , arribem al Port de la Pica Roja (2556 m) on no continuarem per el elevat ris c d'allaus , al fons del Port hi ha un gran pared expectacular que cau al fons.

 

        Nosaltres tornem enrere per tornar cap a casa i arribar al refugi de la Vall Ferrera on agafarem el cotxe per anar a Barcelona.

 

Interesos culturals d'Àreu :

 

Junt a les construccions típiques del pirineu de pareds de pedra i teules de pissarra , els temples ròmanics donen un  to especial a aquesta vall , podem destacar el temple parroquial de Sant Lliser , la Esglèsia de Sant Joan i el temple de Sant Just i Sant Pastor en la població de Son , al museu d'art de catalunya tenim exposat alguns exemples de la arquitectura pirenaica. 

 

 

Refugi de la Vall Ferrera

 

 

 

Àreu Nevat

 

Vall de Pineta - Refugi de Tucarroya (2669 m) - Refugi d'Espuguettes

Dificultad : F

Desnivel: 1100 

Ruta: Penúltima etapa de la Travessa de l'anaitasuna , la tendinitis ya no em porta tans problemes , sortirem de la zona d'acampada que estaba plena de tendas , agafarem una pista de terra sense quasi desnivell que ens portara a una senda que serpentajarem fins a les muralles que tancan la vall.

      En total fins al Balcó de Pineta son mil metres de desnivell per un cami en zig-zag que ens farà suar la cansalada , quan arribem a dalt de tot veurem el vessand nord del Cilindre de Marbore , els Astazus , el Soum de Ramond , etc...

      Nosaltres proseguirem fins al Refugi de Tucarroya que està en mig d'una bretxa , avançs de tot pasarem bordejant el Llac de Marbore , per arribar al Refugi en el últim tram haurem de grimpar una mica , el refugi de Tucarroya es crec yo el refugi més alt dels pirineus , a banda del refugi Baysellance (2651 m) , ens fem unes fotos i descansem una estona per continuar.

      Per continuar haurem de baixar per l'altre banda de la bretxa per una canal descomposta amb una bona inclinació on va caure una gran pedra que es va parar a prop d'on estavem els de davant , mentres baixavem vam veure com un pare feia pujar al seu fill per la canal sense la seva voluntad.

     Al cap d'una bona estona arribem al coll de Pimené on es pot ascendir al Pic del mateix nom , crec que ningú ho va fer, finalment arribarem al Refugi d'Espuguettes. 

 

 

Senda del Balcó de Pineta

 

Refugi de Tucarroya

 

Les Agudes per la Cresta dels Castellets (1703 m) sostre comarcal de la Selva

 

Dif .: F+ .

Desnivell : 450 m+. 

Nota : la Cresta no és apte per a qui pateixi vèrtig.

Access : Carretera de Viladrau a Santa Fe del Montseny BV-5114, un parell de quilometres avançs del convent , trobarem un aparcament on deixarem els cotxes.

 

Ruta : Durant la primera mitja hora anirem per camí fresat i tupid , poc a poc anem agafant desnivell , començem a fer servir les mans , decidim fer un petit descans per agafar amb forçes el reste de la ruta.

 

           Seguim per un camí flanquejant tenint caiguda a la dreta per un corriol i ens trobem amb el pas més aeri del recorregut on yo vaig patir una mica perquè era la meva primera grimpada , desde aquí seguim grimpant sense complicacions perquè les preses són fàcils de trobar per diverses canaletes.

 

           Al final el camí segueix en desnivell i arribem deseguida al cim en un matí hem fet una ascensió més típica dels pirineus a la serra del montseny , a lo lluny veiem el turo de l'home.

 

           El descençs el fem per un altre banda vorejant la muntanya , el primer tram te una mica de desnivell , al cap d'una estona estem un altre cop al cotxes.

 

 

Els Castellets de les Agudes