Rutes Alpines als Pirineus

Aneto (3404 m) per la renclusa

 

Dif .: F+, Corda útil al Glaciar i al pas de mahoma 

Material Estival : Bastons telescopis , Botes d'Alta muntanya , Piulet i Grampons.

 

Quedem un divendres per la tarde a la Av.Diagonal per dirigirnos a Osca per l'ascensió per excelencia dels pirineus , Deixarem el cotxes de nit on em dormit (només un parell d'hores o inclós una)  i agafarem un autubus que ens deixarà al inici de l'ascensió al aparcament de la Plan de la Resurta , pujem fins al refugi de la renclusa per un camí ben senyalitzat encara anant amb els frontals posats , som un grup nombrós a partir d'aquí cal seguir el camí per on van per davant tots els altres muntanyencs , avançs de començar la Cresta dels Portillons dos del grup no es veuen preparats fisicament per fer l'ascensió crec yo per la falta de ritme perque el reste del grup fa una bona temporada que fem muntanya junts , començem a grimpar per terreny rocós per buscar la cresta desde on alguns muntanyencs més experimentats poden fer la maladeta , la cresta dels portillons (2780 m) es un tram de cresta curta on cal anar en compte per superar-la, també és pot anar per sota on encara no trobarem dificultats , a partir d'aquí descendirem per una bretxa amb una canal sense cap problema.

 

            La neu ya la podem veure a la vista a la distancia , ens trobem material rocos pel camí i arribem al cap d'una estona al glaciar de l'aneto on ens calçem els grampons i agafem el piulet , no ens encordem i seguim la traça marcada , anem pujant i la boira fa acte de presencia , ara tenim una pendent pronunciada fins al coll de coronas a 3200 m , fa força fred i ara be l'aglomaració del pas de mahoma , esperem i començant a passar tots el meus companys , al final passo yo però em quedo a mitja cresta perquè no ho veig clar i a part no tenim material per asegurar-nos , torno enrere i espero , al tornar els companys em diuen que es com si hagués fet el cim perque m'he quedat a menys de 100 metres de la muntanya.

 

            A partir d'aquí començem a descendir i comprovem que estem a -3º i les celles les portem enblanquinades , el grup es separa al cap d'una estona quan ya no hi trobem neu yo em quedo amb un dels vocals del grup i no baixem per la cresta dels portillons , anem baixen força depressa i tenim que desgrimpar una curta pared que no porta complicacions i arribem al refugi de la renclusa , passem la nit i em toca dormir al costat d'un senyor que ronca com mai havia sentit roncar a ningú , yo li vaig donant copets perquè pari , però finalmente em dormo. D'aquesta ascensió mai m'he quedat amb mal sabor de boca per no haver fet el cim.

 

Pas de Mahoma - Dita feta per les intitucions musulmanes             

Una vegada donat el veredicte , els homes passen pel pont , més fi que un cabell i mes afilat que un sable , els bons l'atrevessen , els repováts cauen al infern.

Refugi de la renclusa

Pas de Mahoma

Cim d'Aneto

 

El cilindre de Marbore (3328 m)

 

Dif .: PD  Chemèneia lateral , Rapel de 20 m.

Material Hivernal : Botes d'Alta muntanya , Piulet , Grampons , Vuit , Budrier , Casc, Corda de 60 m 2-30, Mosquetó i friends.

Nota : La Muntanya mai es mou de lloc cal coneixer els nostres límits.

 

Access : Quedem a la Av.Diagonal encara fosc per anar a terreny aragonés , arribem a Torla se segueix la pista passant pel pont dels navarros i s'arriba a un lloc on és pot aparcar.

 

Ruta : Ascensió amb compromis al Parc nacional de Ordesa (1350 m)  , vaig amb tres companys de la UEC d'Horta que tenen experiencia especialment un que es coneix força els alps un altre era escalador i volia continuar fent activitats de muntanya després de tindre un accident d'escalada que el va deixar apartat del tema força temps i l'ultim era un muntanyenc com yo , se surt de l'aparcament seguint el riu arazas , el paisatge es tupid i l'arbreda es de abets i faigs , el cami es planer fins a la cascada del estret (1500 m) , finalment deixem enrere el bosc per endirsar-nos als Prats de Soaso , la neu fa acte de presencia , pel cami trobem alguna cova a la nostra esquerra que està gelada i ens trobem en la muralla del circ de soaso on es poden veure les tres sorores ( el cilindre , el mont perdut i el Soum de Ramon) , al final del circ observem la cua de cavall que és una cascasda força expectacular , ara ens espera un camí equipat que ens portara emocions a flor de pell (Las Clavillas de Soaso) , de dificultad no en tenen però hi ha llocs força aeris.

 

            Finalment ens agrupem tots per descansar una mica , ara tenim que anar bordejant el desnivell que tenim a ma dreta en un flanqueix de gens de dificultad i finalment arribem a un lloc on el cap de grup decideix ficar-nos a prova en un terreny força costerut amb una pendent de uns 45º d'inclinacio per a posteriorment grimpar per terreny rocos força inclinat (II) , no m'agraden les sensacions que tinc i dic als reste del grup que no faré el cim perque no em veig preparat (crec que tècnicament no estic preparat encara) , continuem per la via normal que porta al refugi de Goriz (2200 m) , sopem al refugi amb el menja que em portat només hi ha un petit grup de muntanyencs.

 

            Al dia següent els meus companys decideixen pujar mentres que yo em quedo a dormir més estona , vaig al lavabo per la neu i em dono compte que el lavabo és una cova de gel força curiosa , al cap d'una estona arriben els meus companys que em diuen que no vam passar de la cota 2500 m perque feia molt de vent. Ara només quedar baixar per on hem pujat per les clavilles i com que hi ha neu les baixem amb els grampons ficats , al acabar em trec els grampons perque la neu es tova i ens menys de dues hores ens presentem al aparcament per tornar a Barcelona.

 

Torla : És un municipi fronterer amb frança , tambe a prop de la Vall de Broto , el seu nom s'atribueix a uan derivació de Torre , perque els francesos van atacar la zona contra el Rei Joan II d'Arago al segle XV , La història de Torla ha quedat profundament marcada por la seva condició fronterera (aixó està documentat per Alfons X el Sabi en el segle XIII) . També es parla dels numerosos conflictes que enfrentaran Torla i el Vall de Broto al que pertenyia, amb el vall vei de Baregés, que fou propietat  del comptat del Bigorre.

 

Festes de Torla : La riquesa folcklórica y etnològica de Torla és verdaderament extraordinaria, original i peculiar, resultat evident de segles d'aillament. sense cap mena de  dubte els dos grands motius d'orgull per als habitans són les seves danses tradicionals i el denominat Carnaval.

 

 

Esglèsia de Torla

Circ de Soaso

Clavilles de Soaso

 

 

Refugi de Gòriz

Cresta de la Paul del Posets (3375 m)

 

Dif .: PD+  passos de II , Recorregut d'alt compromis , 375 m de Cresta de 2 h aproximadament.

Material Estival : Bastons telescopis , Botes d'Alta muntanya , Piulet , Grampons , Budrier , Casc i Corda.

Nota : La primera mitad de la cresta te roca estable però la segona és inestable per altre banda trobar fotos de la cresta és complicat perque es poc ascendida.

 

Ruta : L'ascensió es te que fer millor en tres dies , el primer dia arribem en cotxe a l'aparcament de la vall d'estos a 1300 m d'alçada , per començar a pujar agafarem unes escales per no tindrà que agafar un revolt , la pista està asfaltada al cap d'una estona passem per una petita presa en el riu estos , al creuar el riu arribarem a una petita ermita anomenada Santa Anna a 1540 m d'alçada , justament al cap d'una bona estona trobarem una bifurcació de camins on a l'esquerre aniriem a parar al Llacs de Batisielles , justament en aquest punt al cap d'un any vaig fer una sortida de muntanya a l'hivern amb la UEC de Horta on vam agafar els piulets i vem fer pràctiques per construir un iglú ( la veritat és que la part de dalt no va quedar molt be) , nosaltres tirarem cap a la dreta i anirem pujant fins a la cabanya del Turmo a 1730 m d'alçada , desde aquí anirem pujant per un petit sender que quan vaig passar amb una companyia de vascos per fer una travessa pel pirineu central alguns dels components li deian a la pujada " el matachulos "  , finalment arribem al final del primer dia al refugi d'estos , no me'n recordo del que vem sopar però estava força bo , el refugi és guardat.

 

            Al dia següent ens aixequem encara a les fosques i agafem els frontals , creuerem el riu estos amb dos troncs per cada peu , quan començem a pujar és fa de dia , la pujada es forta i a la nostra esquerre està l'agulla de la paul que ens fa veure lo petits que som al costat d'aquestes muntanyes , el cap de colla quan arribem a uns 2500 m ens fa pendre el pols per veure com anem , desde aquí la pujada es torna a intensificar fins que arribem a lo que va ser fa temps el Glaciar de la Paul , estem ya a cota 3000 i em de trobar l'inici de la cresta busquem el lloc on comença.

 

           Començem a grimpar per terreny rocos amb parets de certa alçada , la grimpada la fem sense asegurar-nos i els passos són de IIº , al cap d'una estona yo no ho veia clar però els companys m'animen a continuar , continuem grimpant i al cap d'una estona ens trobem davant d'un petit pas de IIº que es flanqueja força aeri però amb pocs moviments és supera , arribem a un lloc on tenim que descendir per una pendent on no val caure seguim un petit camí amb una caiguda considerable a la nostra esquerre i seguim tirant cap amunt , durant la cresta localitzem un petit pas de cavall que supererem amb precaució (IIº).

 

            A partir d'aquí la roca es força inestable perque la roca és desfeta , a continuació trobem unes plaques en record de muntanyencs que van deixar la seva vida en aquest medi tant hostil , només queda a partir d'aquí fer la cresta cimera aeria però fàcil que ve de la ruta de Viados i arribar al cim del posets. Un company treu una senyera i tots estem contents i satisfets només queda baixar per la via normal del posets o llardana , no me'n recordo si vem trobar neu a la canal fonda però es necessari si n'hi ha de ficarse els grampons i piulet , finalment arribem al refugi angel orus que és quasi un hotel , alguns es fan una ducha i descansen.

 

            Arribem a l'aparcament que està a 1500 m d'alçada a prop d'eriste i ens dirigim a Benasc a fer una petita ruta turística.

Cabanya del Turmo

 

Glaciar de la Paul

 

 Cresta de les Espases (Pirineu Central)

Dif .: PD , Recorregut d'alt compromís i aillament total , 500 m de Cresta de 3 hores aproximadament.

Material Estival : Bastons telescopis , Botes d'Alta muntanya , Piulet , Grampons , Budrier , Casc, Corda , friends 3 o 4 i funda de vivac.

Nota : Vem fer una alternativa avançs d'arribar al Diente Royo sense passar per la Bretxa Brulle.

Descripcio :

 

Per acabar la temporada de muntanya d'aquell any vaig propasar fer aquesta cresta i aixins ho vem fer , aniria amb els meus companys del GELADE Llorençs , Xavi i un altre company que no me´n recordo com es deia (fort i alt com un roure), la setmana anterior vem estar escalant a Sant Sadurni d'Anoia en vies d'iniciació i yo em veia preparat per fer la cresta.

 

Acces : Al final del poble d'eriste en direcció Benasc i just tras passar una central elèctrica , un cartell senyala cap al esquerre el desviament al Refugi Angel Orus , la primera part de la pista és d'asfalt al cap d'una estona es torna de terra , deixem el aparcament (1550 m) i tirem cap a la dreta , la pujada no te perdua , al cap d'una estona ens trobem la cascada de l'espigantosa.

 

 

  

 

La Cascada de la Espigantosa

Al cap d'una estona es passa un pont i després una forta pujada , aixins fins que apareix un cartell anunciant "Vista del refugio" fins que arribem a una zona plana , només queda la pujada en zig-zag fins al refugi de angel orus  (2100 m)( 1h 30 m).

 

          Sortim del refugi seguint la Ruta Reial al Posets mitjançant un corriol ben definit, però al arribar a la zona rocosa que hi ha prop del torrent del Llardaneta, perd definició i hem d'anar seguint les fites. Al cap d'una estona arribem al indicador del coll d'eriste anirem pujant fins a la base de les agulles del forcau lloc on farem el vivac (una manera de gaudir de la naturalesa a la nit).

 

          Quan surt el sol ens dirigirem al Ibon de llardaneta ( 2690 m) que bordejarem per la dreta per agafar en pendent força inclinada la ruta a seguir , per assolir el primer tresmil del dia flanquejarem la cresta de la nostra esquerre fins al Diente Royo (3010 m).

 

          Tirarem enrere le nostres passes per assolir el cim de Pavots ya en la cresta (3121 m) fent una fàcil grimpada on cal anar en compte.

 

 

 

Cim del Pavots

Vista de la Cresta

 

Decidim fer un cim secundari la Tuca Forau de la Neu (3080 m) , per aixo descendirem en forta inclinació desde el pavots per a continuació fer un flanqueix amb algun tram amb gel fins que tornarem a ascendir fent servir les mans al últim tros , per poder veure ya el cim que no te història

 

A partir d'aquí l'ascensió es torna ya compromesa , ya que per tornar a la cresta agafarem un ramal que en els trams de mayor verticalitat cal fer servir les mans (II) , justament després ens trobem un ressalt d'uns 4 m atlètic on caldra assegurarse (III),  sense perdre la concentracio continuarem la cresta ya molt esmolada suparen algunes passes de I i II º fins al cim de les espases (3332 m) encordats.

 

 

 

Arribem al cim de les Espases i estem molt poca estona i contiem per terreny amb roca més insegura fins al posets , a continuació el recorregut va en descençs, Ara ve un tram de cresta horitzontal, que es manté sense complicacions fins que tenim que descendir a la bretxa que ens separa de la Tuca de Llardaneta. El descens a la bretxa és força delicat, ja que la roca està bastant desfeta i a sobre el pati és considerable, és a dir, una patinada i cauriem uns centenars de metres, nosaltres no ens vem asegurar perque ho vam tindre clar.

Poc després ens trobem el pas del funambalista en el qual es pot passar tranquilament pero centrat, a continuació tindrem la grimpada a la Tuca de Llardaneta per un Ressalt de 8 m de IIIº on només em vaig asegurar yo.

 

 

 

Yo amb el pas del funambalista al darrera i la grimpada a la Tuca de Llardaneta

Continuem per la cresta ya amb menos dificultad per buscar la Tuqueta Roya ( 3273 m) però sense perdre la concentració , desde aquest últim cim es descendeix al coll de Jean Arlaud , que no presenta cap mena de complicacions, per a iniciar a continuació l'ascensió al Posets, per una tartera. Pic de Posets (3375m.). El segon pic de Pirineu, ofereix en un dia clar, una panoràmica extraordinària; la cresta del Espadas al SW i la de la Paül al E, tot el massís del Perdiguero-Gourgs Blancs al NE, el massís de la Maladeta amb el majestuós Aneto al E, el Bachimala i la seva cresta al W.

 

 

 

 

Foto de Rigor de tot el Grup

 

El descens del Posets l'efectuarem per la seva via normal descendint per cresta fàcil al inici , així arribarem ràpidament al coll de Llardana (3000 m.), situat al final de la Ruta Reial. Ara és pot ascendir al Dent de Llardana (3085 m) per una canal inclinada no gens evident , els meus companys la realitzen , yo no el vaig realitzar perque ya estava satisfet amb el que havia fet, yo vaig contemplar l'ascensió dels meus companys de muntanya i el descençs , ara tocava ficarse els grampons i fer servir el piulet perque ens trobavem amb la canal fonda que sempre te neu (35 º màxim) d'inclinació.

La Canal Fonda

Ara nomes quedaba per acabar tornar a la zona d'acampada i recollir el material per tornar cap a casa , el Xavi em va regalar una funda de vivac que encara conservo.

Intent de la Pica d'Estats (3143 m) per la Via Gabarró

 

Dif .: PD  passos de II , Cresta de 2h de durada.

Material Estival : Bastons telescopis , Botes d'Alta muntanya , Piulet , Grampons , Budrier , Casc, Corda i friends.

Access : Consultar l'excursió amb raquetes de neu al Port de la Pica Roja.

 

Ruta : Aquell cap de setmana de juny amb el GELADE vem intentar l'ascensió per una via alternativa , els components del grup eren Jaume , Dario , Sonia i un altre noia a part de mi. Vem arribar ven aviat al refugi de la Vall Ferrera on per la part del darrere vem començar una pujada per sender amb un cert desnivell.

 

          Després vem seguir el mateix sender flanquejant durant una força estona sempre cap problema , al cap d'una estona tenim que fer una desgrimpada fàcil d'uns 4 o 5 m on si estàs avesat a la muntanya no cal assegurarse.

 

         Segim pel Barranc de Sotllo per ressalts sense complicacions i decidim acampar a uns 2300 m , passem aquella nit de revetlla dintra de les tendes de campanya menjant la corresponent coca amb cava , hi ha lloc suficient per colocar les tendes , és de nit i al cim de la Pica d'Estats es veuen llums , anem a dormir tranquilament.

 

        Al dia següent la Sonia i el Dario decideixen quedar-se a la tenda a passar el dia , el tres restants encapçalats pel Jaume , anem per terreny rocos amb pujada i al cap de mig hora ens tenim que colocar els grampons i agafar el piulet per progressar per la tartera del coll de sotllo , el desnivell es accentuat com a màxim uns 45 º , yo vaig l'últim i quan acaba la pujada veig el desnivell aconseguit.

 

       Fem un petit flanqueig per l'esquerre per arribar al coll , tots som humans i el Jaume s'equivoca per el lloc on comença la cresta , yo no ho veig clar tècnicament i em quedo al coll mentres que el Jaume i l'altre noia com estan acostumats a escalar s'envoliquen i tornen al coll amb problemes.

 

      Yo ya no estic al coll perque ya estic baixant tot sol la tartera perque no ser la ruta de pujada per la via normal , ells ascedeixen per la via normal i fan el cims de la zona de la Pica d'Estats , yo arribo al lloc d'acampada i esperem als dos companys que encara han de baixar del cim.

 

      Arribem al cotxe molt tard i arribem a Barcelona a les dues de la matinada.

 

 

Cascada a la Vall Ferrera

 

Pica d'Estats