Excursionisme

Taga , Puig Estela i Puig del Pla 

 

Dificultad : Cert nivell de dificultad

Desnivell : 1200 m

Època : Febrer

Material : Bastons Telescopics i Botes de trekking

Horari : 8 h ½

Mapa Topogràfic 1/25.000

 

Aquell dia vem quedar el Jordi Valent i yo per fer una excursió per la comarca del ripollés vem quedar a la estació de Sants ven d'hora per surtir amb el tren de les 7 del matí teniem que agafar el tren amb direcció Tour de Querol , el recorregut amb tren era força llarg en total 2 hores per arribar a Ribes de Freser.  

  

            La ruta que vem escollir va ser la que passa per Bruguera vem anar a les afores del poble per agafar la carretera que porta a aquest petit poble , poc després vem deixar enrere el indicador que porta al Taga a l'esquerre directament desde ribes de freser , en total eren 4 km de carretera fins al poble , el poble eren cuatre cases alguna d'elles de gent que no tenia problemes econòmics , al surtir del poble seguint la pista de terra que porta fins al Coll de Jou (1620 m) vem veure algun bou pasturant pel terreny , la pista de terra va fent zig-zag i anem agafant ritme perque l'excursió es llarga i se'ns pot tirar la nit a sobre , lo normal es arribar al Coll de Jou i buscar el camí que s'enfila fins al Taga per terreny pedregos i amb poca vegetació , nosaltres avançs d'arribar al coll ens enfilem per l'esquerre per una pendent força pronunciada que ens portara fins a la carena , el Jordi em deixa enrere perque ell està més en forma però va parant , aquell día es veu que vaig deixar les ulleres per la muntanya i les vaig perdre , seguim pujant per la carena i arribem al cim del Taga desde aquí veiem al sud el Montseny  , el Pedraforca i Monserrat i cap al nord els cim de la Vall de Nuria , lo més a prop que es veu és el cim del Balandrau (lloc on he estat) amb la seva creu on ens fem les fotos de rigor i decidim baixar fins a la portella d'Ogassa ruta que agafarem per tornar fins al Coll de Jou anant a Ribes , desde la portella d'Ogassa ascendim fins al Puig estela cim secundari , en aquell moment l'aigua ya em començava a mancar , decidim seguir carenant fins a arribar fins al Puig del Pla on es veuen unes boniques vistes de Camprodon , de seguida tornem enrere i aprofitant la neu que hi ha (clapes de tant en tant ) me la fico a la cantimplora perquè m'estic desidretant.

 

            Arribem a la Portella d'Ogassa i descendim per una pendent un xic pronunciada per anar a buscar la font del freixe i agafar aigua però no em trobem , passem pel refugi forestal Sant Jordi i començem a descendir per la pista de terra fins a Bruguera i desde Bruguera seguir la carretera fins al nostre punt d'inici.

 

            Per acabar parlarem del Poble de Ribes de Freser que es troba entre els rius freser , Rigard i Segadell , en aquest poble hi ha els personatges famosos Joan Triadú i Font  (escritor i crític literari dedicat a la poesia i els assaigs , premi creu de Sant Jordi al 1982 , premi d'honor de les lletres catalanes al 1992 i al 2001 medalla d'or de la Generalitat de Catalunya) i Maria Isabel Moreno ( ciclista campeona d'Espanya durant certs anys).

 

Vista de Bruguera

 

Cim del Taga

Pinedes de l'Armengol , Vilanova d'Espoia i Torre de Claramunt

Dificultad : Molt Fàcil

Horari : 3h.

Excursió a la comarca de l'Anoia , em llevo molt d'hora a dos quarts de vuit , surto del carrer principal o 47 de la urbanització de Pinedes , vaig per asfalt en descençs fins al encreuament de carreteras on es troba el mapa de la urbanització , tirare endavant per terreny sec i amb vinya fins a Vilanova d'espoia (45 m.).

         Fa una mica de fresca que fa que l'excursió sigui més amena , arribo al poble i faig unes fotos de l'esglesia i una escola datada al 1927 , agafo un carrer en descençs per tornar a la carretera , faig un revolt i baixant per la carretera m'endinso per un camí a ma esquerre de BTT , tot seguit agafarem un encreuament de camins on anirem per la dreta.

        Em trobo uns ciclistes de BTT pel cami , vaig per terreny pla passant per una masia a ma esquerre , tot seguit trobarem un rètol que indica Can Gramunt , el deixarem i continuarem endavant per agafar a ma dreta un cami on arribarem a una masia habitada i toto seguit una granja , al cap d'una estona trobarem una bifurcació de tres camins , nosaltres anirem a ma dreta.

        Seguirem en descençs per terreny més tupid , i veurem el castell de Poble de Claramunt , toto seguit veurem una finca on vaig veure uns cavalls , nosaltres tirarem endavant en dos bifurcacions de camins per tot seguit anar a ma esquerre per un cami més estret on tot seguit veurem una pasarel-la força atractiva.

       Anirem en terreny ascendent per arribar al nostre desti (Torre de Claramunt) , per tornar anirem pel mateix camí on vaig veure de revolada una guineu.

 

 Escola de Vilanova d'Espoia

Pasarela avançs d'arribar a Torre de Claramunt

Torre de Claramunt

 

Penyagolosa

Era un dia d'agost de 1989 i aquell any el meu pare em va animar a fer una excursió per la comarca de l'alcalaten fent un cim que es troba entre els municipis de Xodos , Vistabella  i Villahermosa del rio , tenia 14 anys, durant el viatge amb cotxe vem passar pel poble de vistabella.

             aquest poble va ser una vila musulmana anomanada Bailía de Culla al 1251 va ser conquerida pels cristians i va ser donada a Berenguer de Anglesola perque la pobles , al 1338 va ser residencia del rei d'Aragó , que desde alla va manar una ambaixada al Papa suplicant-li que fes compareixer al Bisbe de Zaragoza perque tenia por de que es perturbes el reina.

             el nostre desti era el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa conegut pel pelegrinatge que es fa desde el poble de Useres (Poble on va neixer la meva àvia) el paisatge es variat amb pi negre , pi roig  i roure , tot seguit aniriem per la pista de terra fins a un lloc d'aparcament on deixeriem el cotxe , es a dir la nostre excursio va ser curta però intensa només hi hauria pujada i la baixada corresponent , vem seguir el corriol a bon ritme però com el meu pare sempre ha sigut un amant de la fotografia anavem parant la marxa i tornavem a arrancar i aixins va ser la pujada jo davant i ell darrere finalment yo vaig accelerar als últims metres sense seguir el camí es a dir camp a través. Finalment vem fer el cim cansats perque no estavem gens acustumats a fer aquests desnivells al altre cim del penyagolosa hi ha un observatori metereològic, les vistes eren força interessants , la pared sud ofereix vies d'escalada de diferent nivell a l'oest es divisen territoris de Terol i més a prop els pobles de Xodos i Vistabella.

 

Els Pelegrins de les Useres: El últim divendres del mes d'abril a la població d'Useres te lloc un tradicional pelegrinatze que no se saben els seus origens , molts estudis la remonten al segle XIV perque existiesen documents escrist que ho atestiguan , aquest pelegrinatge te com a finalitat demanar-li a Deu salud , pau i pluja per aliviar a les terres de pesta , les guerres i la sequia , aixins dotze pelegrins i el guía surten del poble per fer els trenta-cinc quilometres fins a Sant Joan de Penyagolosa.

 

Penyagolosa

 

Pelegrins

Queralbs - Planoles

 

Dificultad : Fàcil

Desnivell : 600 m , Distancia :13,5 Km de 4h. de durada

 

Excursió poc massificada per la comarca del ripolles , aquell dia vem quedar a l'estació de Sants per agafar el tren que ens portaria a Ribes de Freser , desde Ribes de Freser vem agafar el cremallera fins a Queralbs , aquella setmana va ser el meu cumpleanys i vaig convidar als meus companys excursionistes al bar de la mateixa estació de Ribes on cadascú va disfrutar de l'esmorzar uns amb un cafe en llet tradicional fins altres que van demanar un bocata acompanyat d'una mica de vi , vem tindre que fer el compte perque el noi que ens despetxava no s'aclarava.

 

            Vem arribar a Queralbs on ens vem dirigir fent una ruta turística pel mateix poble.  

 

         Queralbs va ser habitada desde el Paleolític Inferior perquè en nombroses coves s'han trobat restes per altre banda el poble te una esglèsia romànica datada avançs del segle X està desdicada a Sant Jaume es de nau única amb àbside i boveda lleugerament apuntada que fou inclusa al segle XIV , apart hi ha un altre esglèsia romànica en el agregat de fustanyà construida al segle XII , l'any 1982 es va descubrir en aquesta esglèsia sota d'ella unes tombes que deurien ser un cementiri per acabar de parlar de Queralbs culturalment hi trobem les restes d'un castell , aquest castell apareix documentat en una ordre dictada per Pere III el 17 de març de 1375.

 

        Vem deixar a la nostra detra un cartell que indica el cami que porta fins a Nuria, me'n recordo que vem passar per el carrer principal del poble.

 

            Al cap d'una estona vem deixar el poble i durant el recorregut vem passar diverses vegades pel costat del riu freser que neix a 2800 m d'alçada , la pujada es fa de forma constant però sense grans pendents , pel cami ens vem trobar un Bou que estava bastant amunt , veiem unes cabres monteses molt a prop una darrera d'altre travessant el camí, al cap d'una estona el cami es fa planer i creuem un pont curt i potser una mica estret , seguim pujant pel altre vessand  pel cami trobem bones vistes del Puigmal , cim on he estat a l'estiu pujant desde fontalba.

 

            Finalment acaba la pujada i després de fer-nos unes fotos de rigor començem la baixada , durant la baixada perdem durant un temps les marques del cami i en mig ens trobem diversos obstacles que son arbres caiguts , no tenim més remei que tirar cap a la dreta per tornar a trobar senyals , menjem amb el temps mig ennuvolat arribem al poble despres d'acabar el descençs i travessem tot el poble per anar a buscar l'estació del tren de Planoles , tots estem satisfets amb l'excursió i ya començem a pensar en descansar al tren i arribar a casa.

 

Queralbs

 

 

Cabres Monteses al Cami desde Queralbs

 

Excursio Matinal per collserola : Font de la Senyora - Penya del Moro

Dificultad : Molt Fàcil

Durada : 3h.

 

Access : A la part alta d'esplugues s'agafa la carretera de les aigües que es dirigeix cap a la plaça mireia

 

Excursió per collserola també poc masificada en terreny més sec i amb menys vegetació que la zona de Vallvidrera , sortirem en una zona on es pot aparcar molt a prop de la Font de la Senyora , lloc on anavem fa força anys a buscar aigua amb garrafes amb la meva familia , pujarem per la carretera i avançs d'arribar a la plaça mireia a ma esquerre hi ha un desviament on hi ha un pilons perque no passin  el cotxes , anirem tocant amb una zona verda on es solen fer picnics , al fons començarem a agafar un cami de BTT que al principi es planer però al cap d'una estona tomba cap a la dreta en baixada.

         

           Seguirem descendint fins que arribarem a un lloc on molt a prop hi ha una masia on normalment no es pot acostar perque hi ha gossos , al cap d'una estona pasarem pel costat d'un hivernacle i girarem en una bifurcació cap a la dreta i tornarem a passar pel hivernacle per la porta principal , en pocs minuts tindrem que buscar un corriol que puja amb força pendent a ma esquerre , amb aquest corriol anirem a parar a una pista , deixarem la pista i continuarem pel corriol que al principi es difícil de trobar peró que al cap d'una estona es veu clarament , ya estem a Sant Just i trobarem una nova bifurcació amb tres possibilitat cap a la esquerre es deu anar cap a Sant Just , cap endavant anirem a parar a una urbanització.

 

             Nosaltres tirarem cap a la dreta , on podem fer una paradeta per descansar una mica i tornar a continuar per una pendent rocosa amb fort desnivell , girarem cap a la dreta i la pendent es suavitza , al cap d'una estona el camí es fa més ample hi pasarem amb una bona vista a la nostra esquerre.

 

            Aixins enseguida anirem a parar a nova pista que al cap d'una estona te un desviament cap a la dreta que ens portaria a Santa Creu d'Olorda , nosaltres tirarem rectes i ya veurem la Penya del moro , la pujada està indicada amb un cartell i en deu minuts de pujada per terreny de BTT arribarem a la Penya del Moro.

 

             La Penya del Moro esta situada a l'extrem oest de la serra de collserola , antigament es coneixia com a Puig Castellar , desde el cim s'abarca el Baix Llobregat fins a la desembocadura del riu Llobregat (En ell es troba el yaciment d'un poblat iber i restes d'una fortificació medieval).

 

A partir de finals de la Edad de Bronze la població íbera del Baix Llobregat, que pertenyia a la tribu dels layetans, es va agrupar en petits poblats. Se trata d'un poblat de segona categoría, es a dir, de dimensió mitjana, probablement depenent del poblat de primera categoría de Montjuïc. El poblat, que és un de los asentamemts humans més antics trobats a Collserola, presenta dos fases de vivenda. La primera del segle VI a.c. i la segona que va del segle V a.c. fins el segle VI a.c.

Font de la Senyora

Penya del moro

Les Gorgues de Carança  

 

Dificultad : Cert Nivell de Dificultad ( No apte per qui pateixi de vèrtig)

Desnivell : 925 m

Època : Gener

Material : Botes de trekking

 

Cami equipat que surt de Thues (França) on cal anar amb compte amb les crescudes d'aigua , pel camí ens trobarem Ponts Penjants , Escales i Passarel-les.

 

          Tinc pocs records d'aquesta sortida , me´n recordo que hi havia una parella que portaven un gosset , aquell gosset es va ficar per un rierol amb pedres on es podia anar movent i al final el pobre animal no sabia com tornar , el cap de colla al final el va poder treure , per altre banda vem arribar al Refugi Ras de Carança i al tornar yo i un altre company el Jordi Valent vem anar per un cami més amunt i ens vem estulviar el camí equipat , vem trobar una mica de neu

.

          Aquesta senda va ser feta per poder tenir accès a la central hidroelèctrica que alimenta el Tren Groc, d'aquí que en algun punt trobem portes d'accès a aquestes instal.lacions completament amagades en les roques.

 

Refugi Ras de Carança

 

 

 

Pont Penjant

 

Vista del Cami

 

Ribes de Freser , Pardines , Puig de Cerveris (2202 m), Pic de Balandrau (2587 m) , Queralbs

 

Dificultad : Cert nivell de dificultad

Desnivell : +1600 m -1300 m

Època : Setembre o Octubre

Nota : Cal estar en bona forma física i portar el material adecuat i tenir certa experiencia.

 

Ruta : Aquella setmana em vaig planificar tot sol una excursió per la comarca del Ripollés mitjançant el mapa del Puigmal 1/25.000 , el temps pronosticava un bon dia i com en aquella excursió no es tenia que grimpar ni res semblant vaig decidir anar tot sol.

 

            Com que no tenia cotxe i encara no en tinc vaig tindre que ferme un bon tute , vaig arribar a Ribes de Freser amb tren i desde Ribes anar fins a Pardines caminant per la carretera GIV-5262 , al arribar a Pardines tenia que buscar el sender que indicava el mapa per començar a caminar.

 

 

 

  

Pardines          

 

            El cami s'enfila en desnivell però sense pendents destacables , al cap d'una bona estona arribem a un camí forestal que tenim que travessar , força a prop ya tenim el Puig de Cerveris , en aquell lloc vaig fer una parada.

 

            El cim en si no estava indicat , però desde aquell punt ya es podia veure el cim del Balandrau , hi ha força ressenyes que parlen de que a partir d'aquest punt es tracta d'una cresta però l'únic que s'ha de fer es anar carenejant durant una bona força estona , poc després arribem al coll de la canya on veurem el camí de tornada fins a Queralbs.

 

            Per pujar al cim del Balandrau la pendent s'accentua una mica però no gaire , al cim podem veure una placa i la corresponent creu , desde el cim es poden veure una gran quantitat de cims de la Vall de Nuria com (el Puigmal o el Bastiments) , torno enrere pel camí de pujada i agafo el camí que porta a Queralbs , no hi ha cap problema però quan arribo a prop de Queralbs perdo el camí i no tinc més remei que anar camp a traves fins a l'estació de Queralbs on agafare el Cremallera fins a Ribes de Freser.

 

 

 

Balandrau desde el cami dels enginyers

 

 

Chodos - Carretera de Vistabella - Fontasa

 

Dificultad : Molt fàcil 

 

Ruta de tres hores per la comarca del maestrat (Castelló) exactament al massis del Penyagolosa, ens llevem ben d'hora a les cinc i mitja del matí per sortir desde Useres passant per Adzaneta per la carretera  CV-165 per arribar a les set i mitja al poble de Xodos per la carretera  CS-V-821.

 

           Coneixem a un xic nascut al poble de Xodos que viu a Barcelona que es coneix la zona de muntanya , i a més a més es el nostre barber , esperem que no ens prengui el pel.

 

           Sortim del poble a prop d'una casa rural del estil de la pedrera , agafem la pista asfaltada en direcció a la Ermita de Sant Cristòfol , poc després seguim la carretera que va a Vistabella , al cap d'un hora arribem a una masia on hi ha un encreuament de camins , agafem a l'esquerre un camí ample de terra , poc després trobem una fita a l'esquerre que no li fem cas , seguim endavant i arribem a la fontasa (font que no raja però que encara conserva aigua ) , tornem enrere i en un quart d'hora tornem a la pista asfaltada.

          Arribem al poble de Xodos que està damunt d'una roca , entrem en un bar i ens fan una sorpresa gastronòmica , perque el barber i l'amo del restaurant son amics i ens conviden a cargols de muntanya i pernil ibèric , la veritat es que ens ho vem passar molt be i tornem a les Useres.

 

 

El meu pare i el nostre guia

 

 

 

 

Yo i el nostre guia

 

 

Xodos i al darrere el Marinet

 

Bruguera - Sant Julià de Saltor - Campdevànol   

 

Dificultad : Cert Nivell de Dificultad

Desnivell : +300 -500 m

Època : Octubre o Novembre

 

Access : Desde Ribes de Freser seguir la carretera que ens portara fins a Bruguera (GIV-5263).

 

Ruta : Ens decidim el Jordi Valent i yo a fer una excursió per la comarca del Ripollés , agafem el tren desde Sants direcció Tour de Querol , en poc més de dues hores arribem al començament de la nostra ruta.

 

           Agafem la carretera que en 4 Km ens durà a Bruguera , desde aquí anirem per aquest petit poble del Ripollés , anant pel centre del poble ( la parròquia està dedicada a Sant Feliu , el temple és romànic).

 

         Desde aquí agafarem el camí que ens portara a un conjunt de cases anomanades Serrat Roig , anem endinsar-nos pel camí sempre tenint a la nostre esquerre la Serra de Sant Amand , al cap d'una estona començem a grimpar per terreny fàcil durant un quart d'hora (aquesta variant es perfecta per a qui volgui iniciar-se en el mon de les grimpades) , aixins arribarem al Coll de Saltor , on el meu company pujara fins a turó per sapiguer on estem exactament.

 

        Desde on està es pot orientar i en poca estona arribem a Sant Julià de Saltor (1350 m) , l'ermita està en uns planells molt fotogènics te una nau coberta amb volta de canó , està coberta per els dos vessands en el seu cos , té un petit campanar d'una planta , l'edifici és del segle XI , havia sigut una escola fins a principi de segle XIX.

 

       Desde aquest meravellos lloc anirem per pista forestal fins a Campdevànol en descençs.

 

  

Bruguera

 

   

Sant Julià de Saltor

 

Monistrol de Montserrat - Monestir de Montserrat - Sant Jeroni (1224 m)    

 

Dificultad : Cert Nivell de Dificultad

Desnivell : +1000 -1000 m

Època : Gener 

 

Ruta : Sortim aquell cap de setmana d'hivern a la muntanya màgica de Montserrat , sortim del poble de Monistrol i agafem la dreçera de l'agrella , en aquella època encara no s'havia tornat a instalar el cremallera , al cap d'una estona agafem el camí del cremallera.

 

          La pujada es va fent poc a poc i al cap d'una estona arribem a una cova per on passava el cremallera es curta i es podia passar en poca estona alguns no passen per la cova ya que es pot agafar una ruta alternativa que ens portara a les escales definitives avançs d'arribar al Monestir.

 

        S'inicia la ruta fent les escales a la banda esquerre del brollador de la font del portal , al capdamunt d'elles es passa a l'altre vessand per un puntet , a partir d'aquí començen les llargues escales que en algun punt més endavant es tornaran estretes , arribem a una petita esplanada on agafarem el camí de la dreta que ens deixara en pujada a la capella de Sant Jeroni , només ens faltaran després d'un revolt fer l'últim tram de les escales.

 

       Desde el cim es veu a lo lluny el poble de Monistrol ben petit i si ens acustem veurem el final de la via Ferrata Teresina , al cim està el Tabor montserratí per saber orientar-nos per la serralada , descendim fins al monestir on dinarem.

 

       El descençs el farem per la mateixa ruta de pujada , però al arribar al monestir agafarem el camí que baixa directa a Monistrol en una pronunciada baixada on en algún tram em de fer servir les mans , per aquest tram passa la travessa Almeda-Montserrat.

 

 

 

 

Vista desde un mirador avançs d'arribar al cim

 

La Basílica

 

Excursió nocturna al Deltre del Ebre , GR-92 

 

Dificultad : Fàcil

Distancia : 21 Km

Nota : Cal anar en lluna plena , portar frontals , tenir un bon sentit d'orientació i portar repelent pels mosquits

Ruta : Arribem a l'Ampolla ya fosc i aprofitem per sopar , cal tenir paciencia la nit és molt llarga , avançs d'arribar al punt de sopar faig una foto d'una olivera que és una delicia , sortim de la plaça González Isla i agafem l'avinguda Marítima Ramon Pons que ens durà al Parc Natural del Delta de l'Ebre.

         Faig conversa amb el Manel i parlem sobre la història de les piràmides , ya que a Etiopia tambe se'n troben , la conversa surt perquè vaig anar al Museu del Tutankamón , al cap de mitja hora arribem a un mirador on es pot veure l'Ampolla estem poca estona perque els mosquits ens empaiten.

         Intentem seguir el GR sense perdre les senyals i al cap d'una bona estona arribem a un camí ample on al mig hi ha una canal que no deixarem durant molta estona , anem per l'esquerre de la canal , en total son vinticinc i tenim que anar reagrupant el grup.

         Atravasem amb compte la carretera N-340 i en poca estona arribem al pont que creua el Ebre fins a Amposta , realment és un pont força expectacular li faig diverses fotos , al arribar a Amposta hi ha canvi de plans i agafarem l'autobus que ens durà a Barcelona , mentrestant es fa de dia.

         Ha valgut la pena caminar de nit es encisador i la lluna plena li donà un caire romàntic al ambient que ens rodeja.

 

  

Olivera Nocturna

Sortida de sol al Ebre

Vegetació de contrastos

Monestir de Montserrat (725 m) - Sant Jeroni (1224 m) - L'elefant de Montserrat (1156 m) 

 

Dificultad : Difícil

Desnivell : 500 m

Època : Hivern

Nota : Cal tindre experiencia en grimpades i desgrimpades

 

Ruta : Agafem els autobusus a Sants Estació que ens portaran al Monestir de Montserrat en un hora , aquell día no vem pujar a Sant Jeroni per les escales sino per un altre ruta alternativa que ens va dur al cim més alt de Montserrat.

 

        Poc després teniem que descendir per a continuació fer l'elefant per la únia via que no és d'escalada , me'n recordo que vem tindre que pujar en fort desnivell una rampa i tot seguit anar flanquejant , a continuació s'arriba a una especie de coll.

 

       Desde aqui agafarem la ruta marcada amb unes senyals per a continuació per terreny inclinat progressar fent servir les mans , arribem a un lloc on ens trobem una canal-chemeneia d'uns dos metres que tindrem que grimpar i aixins arribarem al cim on podrem tindre unes bones vistes.

 

      Depen de qui anem acompanyat tindrem que assegurar el descençs de la canal amb material d'assegurança , desde aquí vem continuar baixant fins al Monestir on tornarem amb autobus.

 

l'Elefant de Montserrat

 

Pinedes de l'Armengol - Sta. Maria de Miralles - Agulla Grossa (846 m) 

 

Dificultad : Cert nivell de Dificultad

Desnivell : 300 m 

Material : Botes de trekking

Horari : 6 h

Nota : Desde Sta. Maria de Miralles la ruta és senzilla excepte la pujada a l'agulla i és més curta.

 

Ruta : Començem la ruta desde la meva parcel-la a Pinedes de l'Armengol i ens dirigim a la Plaça de l'Urbanització , tirem rectes amunt i deseguida deixem l'asfalt per agafar de pujada per un camí dirigint-nos a la Serra d'Orpinell.

 

            Al cap de menys d'un hora començem a baixar per l'altre vessand seguint el camí com si anessim al Castell d'Orpi , al cap d'una estona ya es veu la muntanya (Agulla Grossa) que com qualsevol altre muntanyenc l'entren ganes de pujar si el te a una distancia prudencial.

 

           Yo avançs ya havia vist aquesta muntanya i m'havien entrat ganes de pujar-la , tirem endavant en un encreuament de camins , perque si tiressim a la dreta aniriem a parar al Castell d'Orpi , anem pujant pel costat d'unes torres d'alta tensió i poc a poc anem descendint.

 

          Perdo el camí i em desoriento una mica , decideixo tirar endavant , passo per unes granjes i em vaig aproximant al meu desti , al cap d'una bona estona travesso la carretera ya molt a prop de Sta. Maria de Miralles , segueixo un camí que el deixare per intentar ascendir aquesta muntanya per la millor zona.

 

          Decideixo tirar amunt per una zona força boscosa però no puc continuar perquè tinc una pared rocosa al davant , vaig cap baix tirant a la dreta i arribo a una especie de coll on tinc bones vistes del que em queda , no tinc més remei que ficarme per una zona molt tupida amb pujada on em trobo amb esbarzes.

 

         No tinc molt clar si vaig arribar a dalt però arribo a un punt on veig una vista expectacular desde aquesta muntanya on hi ha una caiguda perque a l'esquerre hi ha una pared rocosa , al tornar em vaig quedar sense aigua i em vaig demanar a una masia rural on van ser amables , ya molt a prop de Sta. Maria de Miralles.

 

        Vaig tornar al punt d'inici pel mateix lloc.

 

 

Pinedes de l'Armengol

 

 

  

Agulla Grossa